El bosc màgic.

El dissabte varem anar a Lluc, concretament a la zona dels Pixarells, ja feia molt de temps que no havia estat per aquestes contrades. Varem tenir un bon dia i la roca tenia bon tacte, això si d'aturat feia un poc de fresqueta. En Beia, no en va tenir gens de fret i es que no va aturar en tot el temps de trepar. En Jaume, de ressaca d'antibiotics, venia més que res per fer-nos de guia i mostrar-mos tots els blocs que havia obert per el redol.Però al final se va animar i va trepar prou, fins i tot va provar uns projectes pendents i algún de nou. En Joaquim també venia un poc tocat d'ala, per una lesió, però amb s'ambient que hi havia no va estar massa temps a animarse i trepar tot el que va poder. En Gus va arribar un poc més tart, va trobar un accident a sa carretera i això el va retrasar, i rapidament es va contagiar del bon ambient i es va possar a trepar. També va venir n'Adriano, un al·lot brasilé, que ara está visquent per l'illa i tambe és un amant de les petites pedres com nosaltres.

En Miquel  fent aquest nou problema, al que nomenarem Esgra descul

Jaume provant.

Gus també provant.

Adriano fent aquest problema, no se que nom, va ser el primer que el va fer.

En Joaquimtambé ho va provar.

Jaume fent un altre intent.

Dinamic llargggggg.......

Fent un altre problema al costat, també molt bo.

N'Adriano provant un altre problema, aquest no va sortir.

En Miquel al mateix problema.

Joaquim en un altre pegue, ja el té a punt......

En Beia en una altre toma.

Aquest va ser el darrer problema que varem fer per als Pixarells, Antibioticmen

Varem obrir dos problemes nous, un es diu Esgra descul, i és una passada. Sortint amb les dues mans d'una regleta, dinamic d'envergadura a un romo per rebotar a una més bona i juntar mans. Moure peus i amb la mà esquerra collir un siuronet pinçat i mantelar amb l'altre mà fins incorporar-se i pujar els peus i ja sortir. En Beia el va fer i alguns ho provaren, confirmant la seva dureça, ja vorem que diuen els repetidors.

L'altre està a un carreró estret i és de regletes, no té sortida per dalt acaba a un bon canto un poc a l'esquerra i el varem batiar com Antibioticmen. També surt dur, però ja diran els repetidors.......

Bona activitat aquest dia, i deixarem un parell de nous problemes. Això és deformació professional o ansietat aperturista o digau-li el que volgueu, la questió és que sempre trobam nous problemes allà on pareix que ja no en queden. Així no hi ha qui pugui acabar la feina pendent, sempre en tenim de nova...... això no acaba mai!!!

Perdonau per no recordar els noms dels blocs, perque en tenen, però el meu capet malmenat no dona per més. Ara esteim molt enbullats amb l'organització de la trobada i tal vegada tendré el blog un poc aparcat, però no vos lliurereu tant facilment del les meves cròniques...jajaja.

Aprofitaré per dir-vos que si algú ens vol ajudar amb la trobada, hi ha feina per fer i agrairiem un poc d'ajuda.

Si esteis interessats posau-vos en contacte a traves del blog, moltes gràcies per endavant.

Au, salut i ens veim entre els blocs.