dilluns, 31 d’octubre del 2011

Quina calor a ses Xinxetes......

Cap de noltros donavem ni un centim per aquest dia plujos i ens va fotre a tots. Varem decidir anar per Santanyi, que la roca aixuga aviat i amés no havia plogut molt pel Sud aquests dies passats. Primerament anarem a sa Torre, peró feia molt de vent i les ones banyaven la majoria de blocs. Des d'allá mateix varem veure que al Refugi també hi arribaven els esquitxos, així que decidírem anar a la zona de ses Xinxetes que per la seva orientació estava més arrecerat del vent. Els nubols s'anaven escampant i cada vegada feia més sol i més calor.
Ens varem decidir a encalentir a un bloc solitari que hi ha entre ses Xinxetes i es Txeco, moltes vegades en passar per davant havia pensat que sortien uns quants problemes i mai no m'arribava a aturar. Aquesta vegada si, hi surten 8 o 9 problemes si se fa ben net, perque hi ha alguns troços que se rompen i altres que punxen molt.
Per encalentir estan molt bé i t'envas ben calent..... El sol seguia pujant la temperatura i nosaltres en roba d'hivern, suant i deshidratant-nos. No sé el dia que va fer per la resta de l'illa, però allà ens acubavem de calor.



Aqui a l'entrada de assegut de Quinmal Aldit

Ana provant Quinmal Aldit

En Gus a Calentordetardor

Despres varem anar als blocs de ses Xinxetes. Aquí els problemes són més durs i d'aquests punyeteros, molta regleta i puinxaguda, amés són bastant tecnics de colocar molt bé els peus.

Jaume fent Arista

Alfonso a Paquito.

I aquí sortint del mateix problema.

Com se va berenar aquest problema n'Ana, molt bé.... El cubo

Per acabar el dia, amb els ditets ben pulits, varem intentar Mantel. Al principi ho provavem amb un mètode diferent al que jo recordava. A mi me pareixia que feiem el pas empleant el monodit, que hi ha el mitg de la placa. Però sa veritat és que fa un poc de por,el dit te queda ben enganxat dins el forat i si caus i no el pots treure, no ho vull ni pensar..........
El provavem coint una pinça no gaire bona i així com és de suposar surt més dificil. Jo me vaig retirar amb els dits que me bategaven i ja estava ben petat, però seguia pensant que per jo aquest problema lo dificil era el mantel de sortida. En Gus i en Jaume ho varen seguir intentant, sense resultat, això si cada vegada un poc més aprop. Fins que en Gus va decidir provar-ho amb el mono i el primer intent quasi surt, li va fallar el mantel. Però al segon intent ja no va fallar i se va apuntar aquest problema, molt bé....


En Jaume provant amb l'altre sistema.

En Gus fent  Mantel.
 Finalment varem passar un dia fantastic, amb un temps de lo millor i en bona companyia. Moments com aquests són els que ens fan tirar endevant cada dia un poquet més.
Au,salut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada